El Planter: discurs i acció des del poble

Por El Planter |
CRÍTICA URBANA N. 38 |

Idees com l’èxit, la victòria o la conquesta remeten a tres qüestions bàsiques: qui guanya, qui perd i què es disputa. L’editorial El Planter, quin paper ocuparia en eixe esquema? Som guanyadores o perdedores? Conqueridores o conquerides? Per a poder respondre a això, primer, hem d’explicar algunes coses.

El Planter és un projecte editorial arrelat a Borriol, un municipi de la comarca castellonenca de la Plana Alta. En realitat, som l’intent de continuació de l’Assemblea l’Era, un col·lectiu autogestionat que, entre 2019 i 2021, va permetre organitzar a multitud de joves convençudes de la necessitat de donar resposta a l’auge reaccionari al nostre poble. Exhaurides les forces després d’un període d’intensa activitat, algunes integrants de l’assemblea vam decidir no detenir-nos en la construcció de discurs i en la reivindicació d’espais. Necessitàvem llocs segurs on continuar pensant i debatent al voltant de les problemàtiques que ens travessen com a individus i com a societat. Llocs, també, on trobar-nos, on experimentar amb altres possibilitats de creació artística, altres formes de relacionar-nos i de gaudir juntes. Partint d’aquestes necessitats, l’any 2022 va néixer l’editorial El Planter, un col·lectiu compromés amb la paraula com a ferramenta per a l’agitació social, cultural i política.

Intervenció al espaï públic de Borriol. Foto: El Planter

Des del principi, el nostre projecte vertebrador ha estat la publicació d’una revista, que aquesta tardor ha arribat a la seua quarta edició. Una revista pensada com un espai simbòlic, una casa feta de paper i paraules. Un lloc sense portes, ben ample, on acollir a totes aquelles persones i col·lectius que, des de Borriol o des d’altres punts del territori treballen quotidianament per la transformació social. Així vam anar donant forma a les primeres edicions, que funcionen com a miscel·lànies on veus del nostre entorn aborden qüestions d’ecologisme, feminisme, antirracisme, educació, art… En un primer moment, ens interessava, sobretot, fer explícit l’arrelament de les autores i les idees amb el nostre territori, amb els nostres pobles. En eixe sentit, continuem pensant la nostra editorial com una ferramenta a través de la qual reivindicar i defensar el nostre desig d’expressar-nos i actuar políticament des del nostre territori, sense haver de marxar. Sense haver de fugir.

Estem soles en aquesta feina? Evidentment, no. Primer, perquè en el camí hem conegut moltíssimes persones amb les quals compartim inquietuds i aspiracions, en les quals hem trobat fonts valuoses d’inspiració i d’aprenentatges. Segon, perquè en el nostre propi context hem comprovat de quina manera les problemàtiques que abordem interpel·len a molta gent. És en aquest sentit que podríem entendre i reivindicar el nostre com un territori viu, més enllà de les mirades que tendeixen a idealitzar la ruralitat com a oasis de vides més autèntiques i sense conflicte. És evident que els pobles, com les ciutats, són escenaris de les violències quotidianes del capitalisme, però també poden convertir-se en els llocs des dels quals pensar i teixir resistències i alternatives.

Portada dels quatre números de la revista El Planter. Foto: El Planter

Una demostració encoratjadora d’açò es va produir en l’acte de presentació de l’editorial, que va servir també per a començar la distribució del primer número de la revista. Durant una vesprada d’agost, desenes de persones ens vam reunir en una cèntrica plaça de Borriol, responent a una crida molt simple: proposàvem ajuntar-nos per a reflexionar al voltant de com habitem l’espai públic (també per a recitar poesia, gaudir de música en directe, sopar a la fresca…). Nosaltres, per descomptat, també volíem intervenir en la discussió, per a la qual cosa vam fer de l’acte mateix el nostre principal argument: es tractava d’una reunió veïnal organitzada autònomament, un espai radicalment obert on discutir horitzontalment sobre una problemàtica comuna; un acte, a més, de reapropiació col·lectiva d’una plaça convertida d’uns anys ençà en un pàrquing.

Creades les condicions apropiades, aquella vesprada es va fer palesa l’evidència que molta gent al nostre poble compartia preocupacions semblants en relació amb la transformació dels carrers en espais cada cop menys habitables. Des d’intervencions de gent gran que demanava més bancs on seure a descansar fins altres que criticaven les carències de l’entramat urbà, totes incidien en l’evidència: necessitem una gestió dels espais públics centrada en les necessitats concretes del veïnat, no en les exigències del mercat immobiliari ni en l’absurda obsessió per turistificar-ho tot. Eixe dia, a més, també vam veure confirmada una altra de les idees que defensem des d’El Planter: els processos de reflexió només tenen sentit quan es realitzen col·lectivament. És en eixos moments de trobada de sensibilitats diverses, en eixos espais d’encontre entre iguals, on la crítica i la creativitat polítiques poden aflorar amb tot el seu potencial.

La qüestió de l’espai públic ens ha acompanyat, per tant, des del principi. Combinant la reflexió teòrica amb pràctiques d’ocupació i intervenció dels espais des de l’autogestió, hem anat trenant el nostre propi discurs, el nostre propi diagnòstic, les nostres pròpies alternatives. Situades, com sempre, en el nostre entorn, però amb la voluntat d’articular pensaments i pràctiques capaces de transgredir el context concret i projectar-se cap a transformacions més globals i profundes. Aquesta és la intenció que justifica el replantejament de la revista: amb el darrer número, publicat a la tardor, hem abandonat el format de miscel·lània per a reflexionar més profundament i des de diferents prismes sobre l’espai públic. Per a fer-ho, d’acord amb les certeses ja expressades, hem comptat amb la col·laboració de diverses persones i col·lectius. Cadascuna d’elles aborda qüestions vinculades amb els espais públics amb perspectives i ferramentes diferents: des de la reflexió teòrica fins a la creació literària, passant per la il·lustració, la fotografia o la intervenció artística als carrers. Totes elles ens han permés construir una revista que vol ser, com déiem, una eina no només per convidar a la reflexió, sinó també per a incitar a l’acció.

El Planter desenvolupem la nostra activitat amb l’objectiu de tensionar l’estat actual de les coses. Sabem que una revista editada des d’un poble com el nostre difícilment podrà convertir-se en el detonant d’un canvi sistèmic profund. Quan s’aspira a la subversió radical de la realitat, és complicat parlar de victòries. És una victòria editar una revista? És una conquesta aconseguir situar certs debats en la discussió pública? Som un projecte exitós després de quatre anys d’activitat? Nosaltres no ens sentim còmodes amb aquests plantejaments i, per tant, procurem pensar el projecte des d’altres perspectives. Amb la nostra feina quotidiana, ens imaginem avançant cap a la construcció d’una realitat més justa, amb el nostre poble i tots els pobles del món vivint plenament i en dignitat. Per a fer-ho, aterrem a qüestions concretes, actuem amb la intenció d’incidir de manera efectiva en el nostre context més immediat. Cultivem, per exemple, l’esperança i el convenciment en què altres maneres de gestionar i habitar els carrers és possible i desitjable. Perquè estem convençudes que, de vegades, entre tanta desmobilització i tanta sensació d’impotència, alguna paraula arriba, algun gest transcendeix i genera altres gestos i algú es mira el poble i es mira el món de maneres noves i aleshores allò que veu no el satisfà i desitja canviar-ho i es pregunta com fer-ho i troba amb qui fer-ho. I sabem que només així, juntes, ens en podrem sortir.